Sobre el decret del castellà

La imposició de la llengua espanyola.

Fa força temps, però no massa, l'il·legal rei de l'il·legal regne d'espanya va etzibar als quatre vents que 'el castellà mai s'havia imposat'. A més de demostrar una lamentable manca de coneixements, donava arguments i cobertura política al nacionalisme ranci espanyol, tant el que és inherent al país veí com al que tenim instal·lat a casa nostra. Doncs ara ens l'estan imposant, més encara.

El nou 'decret del castellà', un d'aquells decretazos que tant li agraden a l'administració estatal, obliga a fer una hora més de llengua castellana a les escoles catalanes, malgrat les virtuts del flamant Nou Estatut. A sobre, el conseller d'Ensenyament fa com si res, l'accepta i l'assumeix, rebent una estirada d'orelles del President i del Vicepresident de la Generalitat.

 

 

 

[@more@]

L'Estat espanyol sempre escombrarà cap a casa, si pot. Altra cosa és que li ho deixem fer de bon grat, que és el que intenta el Conseller d'educació Ernest Maragall. Vergonya li hauria de fer al seu avi de veure com aquest personatge, sinistre a l'ombra del seu germà l'expresident, terrorífic ara com a responsable d'una parcel·la de l'autogovern català, combregui amb les intencions del govern espanyol d'augmentar la presència del castellà a les aules, com si calgués.

És un decret que envaeix competències de la Generalitat, entre d'altres coses perquè segons l'esquema competencial una llei que fixi bases mínimes ha de tenir rang de llei, no es pot fer per decret. Tot i això, la laxitud dels tribunals espanyols en definir el que és una lei de bases, l'actitud centralista del govern estatal, i la debilitat de l'Estatut, permeten que l'estat pugui explicitar en una llei que s'han de fer tres hores de castellà, que les escoles han de lluïr la bandera espanyola o el número de joguines a les aules de primària.

Ara bé, els catalans hauríem de ser els primers a defensar qua la nostra llengua no reculi i que el nostre autogovern es faci respectar… per això m'indigna l'actitud (botiflera?) de l'Ernest Maragall: ha posat damunt la taula un decret català per desplegar el 'decretazo' espanyol, tot acceptant aquesta tercera hora de llengua castellana a primària, arribant a declarar que es podrien donar en castellà matèries com matemàtiques o ciències socials -i aquí s'estudia història, recordem-ho-. Això trenca el model educatiu català, aquell que ens permet la inmersió lingüística, que TOTS els catalans gaudeixin de prou suficiència en català, que MAI hi hagui discriminació ni separació per raó de llengua, que NINGÚ pugui viure colonialment en aquest país ni aïllat de la nostra societat.

NO EL VOLEM

És, per tant, inacceptable. I l'actitud del conseller, fent-se el suec i donant per fet que el que ell vol ho assumeix tot el Govern, reprobable (i n'hi ha per demanar-ne la dimissió). Ha calgut una estirada d'orelles del presi Montilla i del vice Carod-Rovira. Trista ha estat la picabaralla començada per Mas i contestada per Carod quan el que calia era criticar el partit socialista, no? Finalment, el Govern de la Generalitat presentarà recurs al Constitucional (no hi tinc gaires esperançes, és un tribunal espanyol, nomenat en part per polítics, que vetllarà pels interessos espanyols), que és el que havia de fer, el Parlament ha votat un text donant suport a aquest recurs (amb el suport de CiU, PSC, ERC i ICV) que és el que havia de fer, i la comunitat educativa ha dit la seva en contra un decret del castellà que no s'aguanta ni es justifica acadèmicament.

També es desautoritzarà l'esborrany del tete Maragall acceptant el decretazo. La norma catalana que l'hauria de desplegar necessita passar pel Consell Tècnic -que presideix Carod-Rovira, i dubto que un independentista ho deixi passar de bon grat- i després caldrà que el Consell Executiu hi doni el vist-i-plau. Per tant, de moment només hi ha una resposta: el recurs contra el decret.

QÜESTIONS DE FONS

Primer, que no es pot permetre que la Conselleria d'Educació renunciï a la immersió lingüística, necessària per a la cohesió social del país. És indispensable que el Conseller, el Govern, el Parlament i els Partits Polítics es comprometin a defensar un model d'educació que també és un model de societat i de país. Si recula la immersió lingüística, recula el català, i recula la competència en català dels nostres estudiants.

Segon, que tot plegat no està abordant els dèficits del sistema educatiu, i els agrava cada tres anys amb els decrets i nous sistemes que es treuen de la màniga. No ens adonem que cal més consens i menys picabaralles, que el que realment cal és assegurar el domini de tres o quatre llengues al final de l'ensenyament obligatori, que imposar hores en castellà o excessius continguts lingüístics en els programes no ajuda sinó que ho empitjora? 

 

A dalt, vinyeta de Joan Antoni Poch, de l'edició digital d'El Punt

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Sobre el decret del castellà

  1. Merci Isaac pel suport a la campanya. A ser possible s´hauria de posar Maragall dimissió a les noves entrades dels posts.
    Moisès Rial.Puig-reig (Berguedà)

Els comentaris estan tancats.