Habitatge, indignitat

Lloguers i pisos compartits

CERCANT A LA XARXA m’he trobat amb aquesta oferta d’habitatge de lloguer. No vull fer comentaris perquè n’hi ha per posar-se vermell.

El preu que s’arriba a demanar per cada metre quadrat arriba a ser tan exorbitant que fins i tot un directiu té complicacions per anar a viure allà on voldria.

I com que els preus no baixaran, sino que més aviat s’estancaran (hi ha molta gent que ha comprat pisos com a inversió, i evidentment no vendran per menys del que han pagat, preferiran allargar l’espera. Per altra banda, hi ha la gent com jo que podem anar fent des de casa dels pares o la gent que es buca la vida amb pisos compartits.

[@more@]

TIPUS:
Estudio-Apartamento.
ADREÇA:
Avda. Gran Via Corts Catalanes, 275-281,
3º. 08014 – Barcelona
ESTAT:
Por Estrenar.
ANTIGÜETAT:

Más de 30 años.
m2.:
18

Renta:

408

Gastos:
0
Trasp.:
0
Anys
plz.
:

5
CARACTERISTIQUES:

Ascensor. Porter. Exterior.
1 Salons; 1 Cuines; 1 Banys; 1 Balcons;

De l’oferta, res a dir, indignació absoluta.

Però sobre els pisos compartits sí que m’agradaria opinar. Trobo que ha d’ésser un exercici de convivència important, pensant que t’hi pots trobar qualsevol cosa o que una persona ja coneguda pot canviar de personalitat (o li pots descobrir l’altra cara) quan hi vius.

A més que sempre poden sorgir complicacions, des de la preparació del pis fins a la compatibilitat entre hores d’escoltar música un i estudiar l’altre, per no parlar dels animals de companyia (si n’hi ha, i jo tinc una gateta).

Jo que he vist com relacions entre germans arriben a extrems de violència verbal, fent un gir de 180º, ja vaig espantat. Si algú de vosaltres que em llegiu ha compartit mai pis, li demanaria que exposés una mica com li ha anat.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: Habitatge, indignitat

  1. alexis diu:

    L’estructura de la caseta del dibuix m’agrada, inclús amb el número de metres quadrats. Com s’ha de fer per obtar a un d’ells? 😉
    És vergonyós que per un pis amb espai per una persona es necessitin dos salaris com a mínim.

  2. karbeis diu:

    Mira, aqui a Teià hi havia un projecte per construïr 60 pisos decents per joves. Però van arribar els teus, i aquests 60 pisos d’entre 60 i 80 m2 van ser convertits en 93 rateres fastigoses d’entre 40 i 60 m2.
    Ells venen que “en farem més dels que anava a fer CiU”, i tant se’ls en fot que aquests pisos que faran no serveixin per res.

    O potser això que aqui pretens criticar, si és una acció de govern d’ERC si que ho trobes bé?

  3. karbeis diu:

    Apreciat Segú: entre 60 i 80 et sembla excessiu? En un pis d’aquestes condicions, una parella hi pot criar, fins i tot, fills. Els pisos de protecció oficial no han de ser només per nens sense problemes que us voleu emancipar. Hi ha qui espera alguna cosa més de la vida… i també hi té dret.
    Un pis d’entre 40 i 60 metres perquè serveix?

    Molt sovint s’oblida que quan hom subscriu un contracte de lloguer amb un pis d’aquests, mentre el seu sou és 10 el preu mig d’un pis és 2000. I d’aqui a 5 anys, el sou serà de 15 i el pis de 4000. Un pis d’entre 40 i 60 metres és “pan para hoy, y hambre para mañana”. Un d’entre 60 i 80, en canvi, pot permetre als joves plantejar-se tenir família, per contra.

  4. kasmasnou diu:

    Ningú fa família a un pis de protecció oficial, perquè la duració dels lloguers és molt limitada i tampoc s’adjudiquen a mejors de 30 anys.

    Tu que ets tan convergent, en 24 anys que havíeu governat havíeu fet encara menys del que es fa ara -que segueix sent insuficient-, i cada any que passava havíeu provocat més l’encariment del sòl i heu permès urbanitzacions que es mengen el territori (i aquí les propietats no eren pas per a la gent que necessita de debò un habitatge). Felicitats.

  5. karbeis diu:

    Apreciat kasmasnou, a què treu cap això de les urbanitzacions? És que el fet que hi hagi gent que viu en xalets de luxe impedeix la construcció de VPOs?
    I va, ja que veig que et va la demagògia, perquè no calcules l’increment mig anual del preu del metre quadrat durant els 23 anys de govern convergent, i ho compares amb l’increment anual mig que s’ha patit durant els tres anys de govern tripartit? T’enduras una sorpresa.

    Per cert, em vaig oblidar felicitar-te el títol de l’anterior article “la feina s’interposa entre JO I EL MEU BLOC. Ja saps allò que diuen: el burro al davant. 😉 De bon rotllo, però.

  6. Uribetty diu:

    Bé, primer dir que no tinc la oportunitat de compartir pis, perquè sóc bastant jove, i la universitat em cau aprop. Però el que sí és vergonyós són els preus dels habitatges. Un exemple clar a la ciutat de Badalona, es venen pisos de 60 m2 amb un preu de 6000€ per m2. És vergonyós, com es pot viure bé? Fins una altra!

  7. gemminola diu:

    Farà cosa d´un any vaig anar a veure un pis 20 metres quadrats i a dalt 11, la distribució era similar a la que poses en el dibuix… èren 18 milions de les antigues pessetes, i estava tot, absolutament tot per reformar, és més… no tenia cuina i al bany s´hi havía entrar de cantó… i a sobre el venedor feia broma, dient que jo sola i petitona com era, em sobraría lloc i tot ¬¬ Vaig marxar indignada…

  8. Quins collons tenia el venedor, gemminola! A sobre, 18 milions… quina fortuna per una caseta de gos!!!

Els comentaris estan tancats.