El finançament d’ERC

Indicis de delicte.

La fiscalia del TSJC ha anunciar que veu indicis de delicte després d’haver sentit una quinzena de declaracions de treballadors però no la de Xavier Vendrell.

Les cartes signades pel que era secretari d’Organització i Finances d’Esquerra on es demanava a treballadors i càrrecs de confiança dels departaments de la Generalitat governats pel partit que hi aportessin una part del sou acabaran als tribunals. Segons sembla, la fiscalia podria atribuïr a Vendrell un delicte de coaccions en funció de les declaracions.

Totes les persones que van rebre aquestes cartes són treballadors temporals de departaments de la Generalitat o d’empreses públiques, fins al mes de maig comandats per ERC.

[@more@]

Fa uns mesos jo havia dit que això no era delicte i havia carregat contra la immoralitat de les donacions anònimes. Però la fiscalia creu que amb aquesta quinzena de declaracions i sense haver escoltat a qui se suposa que en seria el responsable, ja considera que hi ha indicis de delicte, indicis que venint de la fiscalia del TSJC presuposo seriosos.

Després d’escoltar durant dos mesos desenes de testimonis, la fiscalia creu que hi ha prou proves per actuar judicialment contra algun responsable del partit, imputant un presumpte delicte de coaccions per haver pressionat persones no afiliades al partit perquè hi contribuïssin al finançament.

Si és realment un fet delictiu, caldrà assumir les consequències i responsabilitats que se’n derivin. Si no ho és, la fiscalia ja haurà enverinat la campanya electoral.

A més, caldrà veure com s’aplica la sentència subsegüent també als altres partits, que en major o menor grau també exigeixen una part del sou als càrrecs de confiança.

I, per altra banda, ERC va iniciar al maig una nova lectura de la Carta Financera per a clarificar la seva aplicació i adequarla a la legislació. Queda clar, no obstant, que la forma de finançament és bona, molt millor que la de la resta de partits (ningú fa donacions anònimes a canvi de res), i el que ha fallat son les formes, que podrien posar al partit davant dels tribunals. Crec que la millor opció per evitar aquests entrebancs és optar per un procediment negociat abans del nomenament o ratificació, deixant acordada l’aportació.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: El finançament d’ERC

  1. Franciscu diu:

    Les formes son molt importants.
    No hi ha bon fons sense formes adeqüades, de la mateixa manera que no hi ha bones formes amb fons dolent.
    Caldria que molts, sobretot els qui tenen responsabilitats públiques, hi meditéssin.
    Afortunadament per a molta gent, i encara que pugui semblar a alguns una qüestió menor, no es adequat, per exemple, veure que un conseller en cap, tot i que n’hagin dit conseller primer, no vesteix de manera apropiada a la dignitat del càrrec que ostenta.
    Cal saber estar al lloc. I en el procediment de recaptació, també.

  2. Erdrag diu:

    No portar corbata és no vestir de manera adeqüada?
    No adaptar-se als formalismes i imposicions de la societat és, segons tu, inadequat?
    Ser crític amb les imposicions socials i tenir un pensament propi i que va més enllà no és adequat?

  3. Respecte a la corbata o no corbata de’n Bargalló, només dic que aquest senyor és un diputat electe, des del 99 si no m’equivoco. A més, ha estat Maragall, el president de la Generalitat, qui l’ha nomenat conscientment dels seus principis sobre la vestimenta.

    Crec que en Bargalló és un come conseqüent, no com alguns dirigents socialistes que als mítings hi van en mànigues de camisa i a les institucions en modelets d’Armani.

    Respecte a les formes que ocupen el tema, les cartes, ha estat un error, com alguns d’altres que ha comès tot el tripartit comptant amb l’experiència de gestionar municipis. No crec que es repeteixi, de fet es va dir que es modificaria la manera d’exigir aquesta participació al sosteniment del partit per part dels càrrecs que deuen el seu sou a aquest.

Els comentaris estan tancats.