Rodalies RENFE millora

El servei de rodalies no es traspassarà, però es prometen millores.

D’aquí fins al 2012 s’incorporarien fins a 80 trens nous, del model Civia. als 156 que hi ha actualment. Es preveu millorar el servei amb més places i potser més freqüències de pas. Aquest juliol es restablirà la llançadora que connecta l’Aeroport del Prat.

RENFE no s’ha caracteritzat mai per oferir un bon servei de transport públic ferroviari, només cal fer un cop d’ull als diaris i veurem que existeix un degoteig de cartes de lectors queixant-se del servei, o fer un viatge en hora punta, o simplement intentar pujar al vagó un assoleiat dia d’estiu.

Ara, però, i gràcies a una feina parlamentària al darrere, el servei de rodalies pot experimentar una lleu millora amb la incorporació d’aquests nous trens.

[@more@]

Segons ha informat El Punt, el 2012 Renfe haurà incrementat els trens de rodalies en un 41%. això, i gràcies a l’espai lliure que el nou túnel del TGV deixarà, pot permetre una millora notòria -però insuficient- del servei.

Uns 80 nous trens de model Civia -ja fa uns anys que els ténen a Madrid, a Catalunya en destinaran 80 dels 280 que es fabricaran- circularan ara a la xarxa de rodalies metropolitana durant els propers 6 anys. No es faran servir per renovar el parc ferroviari -que no cal-, sinó per augmentar-lo, arribant als 220 trens. Divendres el president de Renfe va presentar els dos trens que veurem a la línia Mataró-El Masnou-Barcelona-Hospitalet a partir del proper mes de juliol.

Aquest Civia permet acoblar vagons segons les necessitats (el model actual consta d”unitats terrestres” de tres vagons cadascuna), amb espais diàfans sense portes que separin els vagons. Se’n veuran habitualment de 2 o 5 vagons, amb 414 i 997 places, respectivament, que és més o menys la capacitat dels actuals. Incorpora càmeres de videovigilància, monitors informatius, millor insonorització i un disseny que permet estalviar un 30% de consum energètic.

Estrenen la línia 10

Aquesta R-10 constituirà la llançadora de la ciutat de Barcelona a l’Aeroport del Prat, servei que havia estat suspès per les obres del TGV (que fa un bucle -innecessari- per fer parada a El Prat). A finals de juliol, quan les obres estiguin pràcticament acabades, els trens de rodalia continuaran el servei fins l’aeroport amb una línia apart (R-10) que sortirà de l’Estació de França -provisionalment és la terminal de Grans Línies-, i passarà per Passeig de Gràcia, Sants, Bellvitge, El Prat i acabarà a l’Aeroport.

Cal dir que la millora del servei de rodalies ha estat possible gràcies a la pressió exercida al parlament espanyol per ERC i, en menor mesura, per CiU. Espero que ambdos puguin fer més feina i aconseguir el traspàs de la xarxa de rodalies, per tal de tenir un sistema unificat de ferrocarril a la regió metropolitana, malgrat que el nou Estatut hi ha renunciat.

Les assignatures pendents del servei de rodalies

Com a usuari múltiple de la xarxa de rodalies -no disposo de cotxe i espero no haver-ne de menester mai- tinc les meves queixes, malgrat unes excuses insuficients i injustificables (el servei ja ha funcionat malament des de sempre, no només a causa de les obres).

El principal impediment per augmentar les freqüències és que totes les línies s’entrecreuen. La R1 -Mataró- s’ha de combinar amb la R3 -Manresa-, la R4 -Vic- i la R7 -UAB- en passar pel túnel de Plaça Catalunya. A més, la mateixa R1 s’havia de combinar amb la R2 -Vilanova-Granollers- en passar cap a l’Aeroport. Cal replantejar-ho ara que es disposarà de dos túnels més o menys lliures i disposarem de la nova terminal de Sagrera TAV, de forma que poguem disposar d’una freqüència de no més de 5 min en hores punta.

Un altre problema per a la mobilitat metropolitana és que l’esquema de rodalies és radiocèntric, no és una xarxa real. Cal desenvolupar correctament els anells ferroviaris: amb un primer anell -R7- d’estructura circular (que de Martorell torni a Barcelona per Molins de Rei); amb un segon anell -projecte- de Mataró a Granollers, d’aquí a Sabadell però amb vies noves que donin servei a altres pobles (Lliçà, Parets, Polinyà), Terrassa, Martorell, Vilafranca, Vilanova (i d’aquí tornar a creuar Barcelona per enllaçar amb Mataró); i amb una ampliació important de les xarxes de rodalies fins a Tarragona-Reus, Girona i la Costra Brava.

I una altra qüestió que cal abordar és l’encaix de la infraestructura dins el paisatge urbà. Els calaixos de formigó a l’Hospitalet i a Sant Andreu són la mesura més desencertada que es podia aprovar, són una hipoteca per al paisatge. Ens mereixem uns entorns agradables i un espai ben aprofitat amb línies ben soterrades quan travessen espai urbà, cosa que permetria arribar millor als centres de les poblacions, com és el cas del Maresme. Clar que costa diners, però és una inversió en qualitat del servei -més cobertura, menys giravolts- i en qualitat de vida.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.