La prostitució, fet legal?

El treball sexual és legalitzable al 100%?

Fa pocs dies ha entrat en funcionament a Barcelona l’Agència per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual (ABITS), que ofereix atenció especialitzada a la gent que s’hi dedica. Això arriba després de la nova Ordenança que vol regular tant la presència al carrer com els locals on s’exerceix.

Crec que s’ha d’iniciar un debat profund sobre com abordar políticament el tema, que és seriós i que afecta transversalment la nostra societat.

Jo no sóc pas partidari de la legalització, fonamentalment perquè la prostitució o treball sexual mai és desitjat, sempre és una via de guanyar-se la vida quan les altres s’han esgotat.

[@more@]

A més, la seva pràctica implica una rebaixa moral a més dels riscos que
es corren respecte a la seguretat pròpia i respecte a les afeccions de
transmissió sexual. És més, considero que alhora que es dóna una
educació sexual plural, oberta i distesa, cal per una banda legislar
contra el client/a i per altra banda oferir, dins l’estat del benestar,
alternatives educatives i laborals a les persones que s’hi dediquen.

Ens mereixem una societat on el fet de pagar pel sexe, amb tot el que implica per a oferents i demandants, no sigui permès ni per activa ni per passiva, perquè no és humà, és sempre degradant, i tots els ciutadans ténen dret a la seva dignitat. Per tant, la legislació ha de protegir aquest dret reconegut a no caure en la situació que implica triar entre deixar de menjar o vendre’s el cos. Entenc, de fet, que el treball sexual es troba a la mateixa alçada que la compravenda d’òrgans.

La meva visió entén que la mesura legal necessària és penalitzar la ‘compra’ de serveis sexuals i alhora despenalizar-ne la ‘venda’ (els/les traballadors sexuals no ténen pas cap culpa). Alguna cosa molt semblant a la política adoptada per Suècia des de l’any 1999 i que ha donat alternatives dignes a més del 80% de la gent -principalment dones- que s’hi dedicaven i ha ajudat molt dins la lluita contra el crim organitzat. Aquesta legislació entén la prostitució com una forma de violència des d’una òptica de dignitat de les persones i no des de conceptes moralistes.

Agència per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual de l’Ajuntament de Barcelona

M’aturaré una miqueta a parlar-ne, ja que fa poques hores he rebut un correu que m’informa de la seva posada en marxa. Aquesta agència, situada al mateix equipament que l’Oficina per la No Discriminació, s’ocupa d’atendre a totes les persones que realitzen treballs sexuals a la ciutat de Barcelona. Segueix un Pla amb el mateix nom que vol oferir informació, atenció personalitzada i no estighmatitzadora, formació, coordinació institucional i la prevenció dle tràfic de persones.

Arran de l’Ordenança del civisme, la Regidoria de Dona i Drets Civils -Pilar Vallugera- ha desenvolupat la tasca d’informació, i es compta amb un equip de socioeducadors que fan tasca en medi obert -el carrer- sis hores al dia, tot informant de la nova Ordenança, recollint informació de les treballadores sobre la seva situació i les seves demandes, així com atendre personalment quan cal. Segons sé, s’han atès 115 dones i s’han fet més de 500 intervencions a dia d’avui.

Atenent al carrer i col·laborant amb les entitats, s’ofereix formació a les treballadores que vulguin canviar l’activitat econòmica (partint de la base que ja realitzen una activitat laboral i que per tant és un procés de recol·locació). Aquest és un bon eix d’actuació, dins l’estat del benestar, per aconseguir que ningú s’hagi de veure abocat a mercadejar amb el propi cos.

+ info: mapa de la prostitució a Barcelona (El Periódico)

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: La prostitució, fet legal?

  1. Jordi diu:

    Isaac,
    em prometo a mi mateix a fer un post al meu bloc sobre el tema.
    Estic d’acord en què l’estat del benestar ha d’assegurar que ningú hagi de vendre el seu cos per poder menjar. Però no tots els casos són ben bé així. ÇNomés cal sentir el que manifesten moltes vegades el col.lectiu de prostitutes o parem-se a pensar amb la prostitució de luxe.
    Per cert, felicitats pel bloc.

  2. ddriver diu:

    1ªno crec que moltes d aquestes noies olguesin sortir d on son per el que puc veure i sentir al meu taxi.
    2ªNo crec que cap altre feina que els hi ofereixin els hi dongui els diners que els hi dona aquesta.L ajuda que els hi volen donar no els hi cobreix ni les necesitats d una setmana
    3ªSon el treball mes vell del mon i els socielistes no podran acabar amb ell com amb l estatut
    4ªQuan una persona es separa,es queda viuda o es soltera per moltes circunstancies de la vida,esta comdenada a mai mes a tindre relacions sexuals?Lamentablement molts cops les depresions es començan a curar amb un primer polvo,que molts cops es pagan perque en estat deprsiu t es molt dificilo trobar amb qui.Fan un be social
    TOTES AQUESTES APRECIACIONS SON FETES SEGONS COMENTARIS D ELLAS MATEIXES FETS AL MEU TAXI I TAMBE PER CLIENTS

  3. Salutacions, Jordi

    A risc de que se’m pugui titllar de qualsevol cos que no sóc, jo trobo que qui s’hi dedica i demana la legalització és víctima del conformisme, d’una situació d’humiliació que ja li ha vingut donada, en la mateixa línia del segrestat que experimenta sentiments contradictoris respecte del seu segrestador.

    Perquè cap nen/a surt de l’institut amb el somni de fer la cantonada.

  4. —AVÍS ALS LECTORS—

    Hi ha un error tècnic a la plataforma Blocat.com que impedeix fer noves entrades als blocs. Lamentablement no podré publicar res més fins que no ho hagin solucionat.

    Gràcies.

  5. Pere diu:

    Quina pallissa amb que ningú no es prostitueix per gust. ¿Això és un argument? Doncs vinga, prohibim la neteja (cap dona de la neteja ho és per gust) i deixem que els carrers s’omplin de merda (ni escombriaire). Passem de l’atenció al client telefònica (ningú no vol se teleoperador) i de tenir un lloc per viure (qui vol ser paleta)?.

    Rebaixa moral? Fora inspectors d’hisenda (correveidiles), treballadors a l’escorxador (tots vegetarians), policies, agents immobiliaris…

    Arriscat? Acabem amb les construccions (pels paletes), les escoles (pels professors), els hospitals (pels metjes i imfermeres), la policia…

    A més, hi ha gent que es dedica a la prostitució, no pas per no tenir cap altra alternativa (sempre n’hi ha) sino perque ho prefereixen a d’altres coses (algunes de les quals es troben entre les esmentades més adalt com a exemple).

    Respecte de les mafies… això és delicte independentment de que es tracti de prostitució com de treballar en un taller il·legal en condicions infrahumanes. El problema és l’esclavització de les persones, no el tipus de feina que fan.

    El que diferencia la feina sexual d’una altra, a diferecia del que s’ha exposat, és la propia percepció que tenim de la sexualitat com una cosa dolenta, herència d’una educació en una societat tan catolicaapostolicaromana dels collons (paraula lletja per les seves connotacions sexuals).

    Si jo mateix no em dedico a la prostitució, és precisament perque tinc aquest tabú. Perque si fós per això… ¿Em negaria jo a passar-me el dia follant i que assobre em paguessin? ¡Quina burrada!

    És clar que hi ha casos en que qui es prostitueix no deu passar-ho bé, que igual li toca algú que no és precisament del seu gust… Sincerament: Si hi ha algú no tingui absolutament cap queixa de la seva feina (fora de la familia real, que ni és feina ni és res), que llenci la primera pedra (expressió que ve, fixa’t tu, d’apedregar les putes, precisament als evangelis, tot i que en aquest cas per a defensar-les).

    Resumint: esquirolitzar un grup, sigui de feina, de preferencia sexual, d’idees, d’activitat… del que sigui, sempre que no sigui per raons pràctiques, és producte de ments massa sectaritzades, tancades, amb prejudicis.

    Precisament legalitzant aquesta activitat es podrà començar a “normalitzar” la situació de desampar que moltes i molts professionals del sexe pateixen, com és el poder imposar unes condicions higièniques mínimes, un tracte respectuós, etz. Criminalitzant-la, en canvi… ja estem jutjant una activitat que en principi, per sí sola, no perjudica ningú.

Els comentaris estan tancats.