Referèndum a Òmnium

Catalanisme dividit.

Dels 2.325 socis que han votat, el 44’6% ha votat ‘sí’, el 38’9%
‘no’, un 4’4% en blanc, un 3’9% ha optat pel vot nul i un 1’5% per
l’abstenció.

No sé fins a quin punt el resultat de la consulta d’Òmnium als seus socis pot ser significatiu, però sí que evidencia una fractura del catalanisme.

Ara Òmnium no pot recomanar cap vot sense perdre l’estima d’una meitat de la seva gent, doncs amb una diferència de 5’7 punts el resultat ha quedat força empatat i aigualit, i, de fet, guanya el rebuig a l’Estatut sumant els vots contraris i els nuls.

Perspectives de cara al referèndum del 18 de juny: una mostra de dues mil persones podria ésser vàlida, com a mínim representativa del catalanisme més militant, aquell que ja sap segur que anirà a votar, i aquest es troba dividit. Tenint en compte que el catalanisme i l’espanyolisme menys militants és possible que se sentin poc motivats per anar a votar, i que l’opinió pública està bastant cremada pel procés de negociació -o de venda- i amb Maragall, es pot afirmar que el ‘NO’ té, lleugerament, les de guanyar.

Una cosa ha quedat clara, el ‘NO’ també és catalanisme, es un vot exigent que vol una Catalunya més sobirana i més ambiciosa. Que en prengui bona nota qui n’ha de pendre.

[@more@]

Òmnium Cultural ha fet públics els resultats de la consulta realitzada als socis de l’entitat on s’havia de determinar quina opció defensaria de cara al Referèndum del 18-J, després d’haver ofert debats i opinions diferents dins el web Observatori de l’Estatut. Han votat 2.325 socis, 1.109 pel ‘sí’, 969 pel ‘no’, 111 en blanc, 99 han emès vot nul i 37 han optat per l’abstenció. També es feia una altra pregunta, on es posava en qüestió si Òmnium havia de posicionar-se en el tema, havent guanyat el ‘sí’ pel 70’76% dels vots.

Amb els resultats a la mà, la directiva de l’entitat ha optat -malgrat les pressions– per no recomanar cap vot, doncs lamenta que el catalanisme polític no hagi estat unit en tot el procés estatutari. De fet, ha subrallat allò que uneix als socis per sobre del que, dins la política de partits, els pot separar, tot demanant que aquests resultats no es facin servir de forma partidista.

D’això n’extrec tres conclusions…

La primera, que el catalanisme, i per tant Catalunya, resta força dividida en torn les dues opcions. Això ho estem arrossegant d’ençà que es va anar a negociar l’Estatut del Parlament cada partit per separat, que és un gran error estratègic, i que té com a conseqüència lògica, alhora que dolenta per al catalanisme i per al resultat del text, el pacte d’una força política -CiU- amb el govern estatal. Fet això ja s’havia perdut el consens, i sense consens l’Estatut estava tocat de mort, amb data de caducitat abans de nèixer: "no durarà molts anys", ha dit el propi Jordi Pujol. Qui sap si s’hauria aconseguit molt, o poc més, o igual que el que anirem a votar, no importa gens, importava fer-ho plegats.

La segona, que tant el ‘sí’ com el ‘no’ poden perfectament guanyar el referèndum, però sense una majoria absoluta que legitimi la opció, doncs la proporció de blancs i nuls, força àmplia, quedarà just enmig, també com a conseqúència de la manca de consens. La radiografia del catalanisme polític, el que representarà el gruix dels votants el 18-J, ens l’ha donat Òmnium. I en tot cas, el ‘sí’ és fonamentalment acrític, que en molts casos desconeix el text, i fidel a la confiança d’unes sigles com ha expressat el lector de l’Avui Daviel Vives. També cal, si es vol una victòria del ‘NO’, que hi hagi un full de ruta clar, com escriu Marçal Sintes.

La tercera, en clau mediàtica, és que s’evidencia que el ‘NO’ serà fonamentalment catalanista. Això és una gran lliçó per als mitjans de comunicació, que presenten el vot negatiu com un vot espanyolista, un "no a Catalunya", quan en realitat és un "NO a la Catalunya de peatge" i un "NO a la Catalunya sense ambició política". I alhora ensorra la campanya del PSC -amb la seva nova imatge-, que vol espantar el vot negatiu assimilant-lo al radicalisme del PP, doncs els catalans no els agrada que els prenguin per tontos i saben que és el PSOE qui més utilitzarà l’Estatut com a medalla política. I qui digui el contrari, que es pregunti primer per què en Guerra va ésser silenciosament aplaudit per la dreta espanyola després d’haver "pasado el cepillo" a l’Estatut, doncs la causa de l’espanyolisme, comuna al PSOE i al PP, surt ben victoriosa de la negociació i n’estan satisfets.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Referèndum a Òmnium

  1. Carquinyol diu:

    El SI és posar-se a quatre grapes i a sobre fer veure que és disfruta del moment, i no li donis més voltes

  2. No més claudicacions. Un NO clar i català!

Els comentaris estan tancats.