Flaire sociovergent

Es respira sociovergència, precisament perquè ho neguen cada dia.

El Govern Provisional litigarà amb la Junta Electoral Central davant del Tribunal Suprem, en no voler acceptar l’ordre de fer una campanya institucional neutra que es limiti a informar sobre el referèndum de l’Estafatut

D’altra banda, avui Zapatero ha fet el paper de negar també qualsevol ombra de sociovergència, i també Duran diu que ‘no passa res’ si no es ministre.

Amb tot, avui Maragall ha amenaçat que aquest estafatut "ha de durar generacions"!!!!

Hi ha molts pocs precedents on una administració presenta un recurs davant d’un acord ferm de la Junta Electoral, però sembla que als socialistes i l’eco dels socialistes els han saltat totes les alarmes en veure que no podrien no ja dur a terme una vergonyosa campanya tendenciosa en favor del ‘sí’, ni tan sols cridar a la participació. I ja sabem -i ells també ho saben- que amb una participació baixa l’estafatut sortirà rebutjat i no es podran posar la medalleta.

Per si a algú li ha passat desapercebut, avui s’han materialitzat sis traspassos de competències d’entre les que encara queden pendents de l’Estatut de 1979 -l’actual-.

Ens n’haurem d’anar acostumant…

[@more@]

No contents amb que el contribuent hagi de pagar una massiva campanya publicitaria que volia vendre’ns l’estafatut, amb que després s’hagi de corregir per indicacions de l’autoritat electoral per adequar-la al que diu la llei, sinó que també haurem de pagar el caprici dels costos judicials per allargar la pena i presentar un recurs al Suprem. Si bé estic d’acord en que és, o hauria de ser lícit cridar a la participació en qualsevol contesa a les urnes, no puc estar-ho en les enormes despeses que tot això està generant. Al cap i a la fi, estan utilitzant els diners del contribuent per a fins electoralistes -perquè està clar que aquí tothom fa i farà servir l’Estatut en aquest sentit-.

A més, pretenen que la llei de publicitat institucional de Catalunya passi per sobre de la llei orgànica de les modalitats de referèndums. Exigeixen al Suprem que prengui mesures immediates i anul·li la decisió de la Junta Electoral. Jo d’això en diria nerviosisme, no crec que se’n surtin.

28 anys després, seguim amb traspassos pendents.

Avui en un acte més aviat discret, s’ha acordat el traspàs de competències de l’Estatut’79, algunes de les quals éren els diners que calen per pagar-les, perquè es van traspassar sense fons (!!!). En concret, parlaríem de formació ocupacional, mitjans materials de l’administració de Justícia, expedició d’un títol acadèmic, mitjans d’obres hidràuliques, mitjans de conservació natural, i mitjans sanitaris.

I dic jo… havent trigat gairebé 30 anys i encara no s’ha complert del tot l’Estatut actual, perquè ens volen fer empassar un altre on amb les competències que hi posa, en no estar prou blindades, caldrà anar negociant durant dècades?

Com estem en campanya electoral oficiosa i a qui se li vegi el ‘plumero’ se’l castigarà de valent, tots a negar la sociovergència.

De cara a la galeria, CiU i PSC han negat res del que ha estat denunciant Maragall, com si a Moncloa no s’hagués parlat de res més que de l’Estafatut. Avui li ha tocat el torn a Zapatero, que ha repetit el guió, un guió que tots coneixem però que no poden reconèixer públicament, serà que els fa vergonya. I preparem-nos, perquè zetapé aterrarà als mitjans de la CCRTV per vendre’ns l’Estafatut.

A més, en Duran ens ha parlat avui una mica d’ell. Segons diu, no té pressa per ser ministre (un altre que es tapa la suor a sociovergència amb desodorant). El que m’ha sobtat, però, és el ‘moc’ que li ha tirat a Artur Mas: "Convergència no acceptarà mai un líder d’Unió" i "si Artur Mas fos president de la Generalitat jo no seria el seu conseller primer". Prèviament ja havia posat les joventuts d’UDC contra la JNC. Està ben clar que la parella de la federació no esta gens ben avinguda d’ençà que Pujol va nomenar hereu a en Mas.

També l’Artur ha sortit a escena, i amb tota la prepotència de convergent que ha sabut arreplegar, ha dit que "CiU ha de governar sola" i que de sovciovergència "ara no toca" (parlar-ne, suposo). En Josep Maria Pasqual escriu uns apunts sobre la sociovergència a El Punt.

Aquest Estafatut ens ha de durar ‘generacions’? Diguem NO!

I clar, ens faltava una de les perles de Maragall, d’aquelles que fan que els diputats al Parlament s’enduguin les mans al cap ‘uiuiui!’ quan el President obre la boca. Ara resulta que això que li diuen ‘estatut’ ens ha de durar ‘generacions’. I ara!

També ha dit als seus companys del PSC en un acte a Figueres que "nosaltres hem de dissenyar el futur de les noves generacions"… miri senyor president, no. Els joves hem de dissenyar el nostre futur, perquè vostès ho estan fent de pena, i si aquest estafatut ha d’ésser el ‘disseny’ m’hi puc riure una bona estona, perquè és en essència el mateix model que hem tingut en el passat i estem patint en el present. Suposo que per alguna raó el PSC no atrau el vot jove.

Es destapa la plataforma ‘Estatut? jo sí’ com a búnker sociata

Primer ha estat el periodista Vicent Partal, que en aquest article del seu bloc ens donava dades contrastables de que aquesta plataforma és un muntatge dels socialistes temerosos de perdre el referèndum. Després es destapava que el domini ha estat solicitat pel director del panflet oficial del partit socialista, que van intentar donar una imatge sense carnets temptant en Laporta i en Jordi Porta -Òmnium-, i que com aquest es va negar, ara han pactat amb el pro-estafatut Agustí Colomines intentar colocar-lo al capdavant de l’entitat cultural. En fí, els deu fer vergonya dir que són socialistes.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: Flaire sociovergent

  1. karbeis diu:

    Isaac, Perdona però… tu te’n fots, o què? Et passes el dia parlant de “sociovergència”: que si “sociovergència” per aqui, “sociovergència” per allà… què vol dir “sociovergència”?

    Si estas criticant un possible pacte entre Convergència i el PSC, no entenc on hi veus tu el problema: va començar ERC formant el que hem patit com a “socioesquerrència”.

    ERC + PSC ja ho hem viscut, i ha estat nefast pel pais.
    Espero que CIU no pacti mai amb el PSC per repartir-se el govern. I menys encara que els regalin directament el govern com van fer els talossos que teniu manant a can ERC.

    Però té collons que et fagis tant pesat parlant d’un hipotètic (i, francament, no gaire probable) pacte amb els PSC per part de CiU després que l’hagi fet ERC i no et sembli malament.

    Uns si i els altres no… o com funciona això? És que s’ha de ser o molt hipòcrita o molt ressentit per ser d’esquerra i fotre a parir un pacte de CiU i ERC.

    Ep, i que consti que jo, a això de la “sociovergència” no m’hi penso avenir mai i ho criticaré absolutament sempre. Necessitem gent preparada i llesta, per governar el pais. I no semi-analfabets espavilats d’esquerres.

  2. Carquinyol diu:

    El senyor Isaac és ben lliure de posar tot el que vulgui al seu bloc i repetir-ho totes les vegades que vulgui, i si hi ha a qui no l’agrada ja sap que ha de fer, que afortunadament hi ha molts blocs al món mundial per llegir.

    Encara que déu ser dur això de posar a parir els socialistes a totes hores i ara escoltar com a música de fons “aaaaaamo a gueeeeeeeerra por pulir este eeeeeestatuuuutoooooo aaaaamo a iceeeeeeeeta que me da la butaaaaaquetaaaaaaa”.

  3. Aviam

    Jo penso que un govern de CiU i ERC, igual que un govern de PSC i ERC, són igual de bons i de dolents (en funció de qui es quedi fora uns o altres diran que és bo o que és dolent). Si bé en el seu dia crec que ERC va aconseguir un millor rendiment pactant amb els sociates, doncs van aconseguir més programa, més responsabilitats (si CiU les donava, les estava perdent, i si PSC les donava, només n’estava guanyant menys), i va fer realitat allò que la majoria dels catalans volien, el canvi. L’obra del govern ha estat positiva, però l’experiència no ha estat tan bona -ja he fet un post, ‘la crònica del tripartit’, on en parlo.

    No és que jo critiqui la sociovergència, doncs em sembla legítima i aportaria MOLTA estabilitat al país -això s’ha de reconèixer-. Si en parlo tant, és perquè és un tema d’actualitat, surt a les notícies dels diaris, els periodistes fan preguntes en awuest sentit, els polítics fan declaracions sobre el tema, etc. Tampoc entenc que es defugi tant reconèixer un pacte sociovergent si s’ha donat i si ha d’ésser positiu per als qui l’han signat, crec que no s’hauria d’avergonyir ningú.

    Per cert, karbeis, et pregaria que t’estalviis insults com ara allò de “semi-analfabets”, això no és el teu bloc.

  4. karbeis diu:

    Perdoneu però,

    En què es concreta la “lacra” d’aquests 23 anys? Certament, CiU va deixar en el seu dia un pais molt més avançat en termes relatius del que deixarà l’invent tripartit.
    No em posis a mi com a exemple d’una mala educació publica per part de CiU doncs, entre d’altres coses, no hi he passat pas.

    I quan parlo de semi-analfabets no ho faig com a insult. Senzillament comparo un economista llicenciat com en Mas a un res com en Puigcercós i un res de res com en Montilla.
    Parlo de semi-analfabets atès que, tot i saber llegir i escriure, no han arribat gaire més lluny. Mirar el currículum de certs dirigents dels partits d’esquerra fa riure. Primer que es formin. I un cop formats, que intentin governar. Però com has d’exigir als joves que es formin si els que manen no ho han fet pas mai.

    Amb això només vull deixar clar que el que a vosaltres us sembla un insult no és més que la realitat dels polítics que idolatreu. No era la meva intenció insultar, sinó definir.

    L’escàndol Banca Catalana i l’escàndol enquestes… t’agraïré que me’ls expliquis. Sera divertit veure què en saps, tu, d’aquests “escàndols”.

  5. No t’he demanat que t’expliquis desqualificant a la gent, t’he demanat simplement que t’ho estalviis. L’educació no la dóna un títol universitari, company.

  6. Carquinyol diu:

    No et cansis Isaac, guarda energies que les necessitarem d´aquí al 18-J.

Els comentaris estan tancats.