Els veritables pares de l’Estatut

L’alt empresariat més especulatiu i menys nacional va encarregar l’Estafatut

El dimecres 18 de gener el líder de CiU, Artur Mas, va reunir-se en secret amb empresaris de la talla de Lara i Brufau, els quals l’amenaçaren de tancar l’aixeta si el desacord per l’Estatut continuava.

En ésser tots aquests ‘benefactors’ de CDC, Mas no s’ho va pensar dos cops i va tirar pel dret amb l’Estafatut d’una mà i la sociovergència d’una altra.

És a dir, Artur Mas no sols ha venut Catalunya per un plat de llenties i la trona de Sant Jaume, sinó que ens ha venut a les grans empreses de dubtosa catalanitat, les quals començaven a perdre alguns diners a causa dels boicots espanyolistes. Com les vendes al mercat espanyol baixaven i "cal un govern previsible" (paraules de’n Lara abans d’ahir), varen amenaçar en Mas de deixar d’enviar maletins al carrer Còrsega (és a dir, les donacions anònimes més incòmodes), i com ni el partit s’ho pot permetre ni ell tenia cap mena de voluntat contrària, el xantatge es fa fer efectiu quan el dilluns 21 de gener es produïa la foto de l’Estatut de Moncloa.

sponsors oficials:

[@more@]

Doncs sí, al darrere de tot això tenim la més pura oligarquia catalana, la que presideix grans empreses dirigides fonamentalment al mercat espanyol: Leopoldo Rodés -Media Planning-, Antoni Brufau -Repsol-, Lluís Carulla -Avecrem-, Javier Godó -La Vanguardia-, José Manuel Lara -Planeta-, Josep Lluís Bonet -Freixenet-, Ricard Fornesa -la Caixa, sí, la que patrocina la selecció espanyola de futbol i s’autodefineix com a ‘espanyola’-.

Aquests ‘figures’ de l’economia especulativa, preocupats per un mercat espanyol on alguns rebutjaven les seves empreses pel sol fet d’ésser catalanes enmig de la polèmica per l’Estatut (llavors el que hi havia damunt la taula era el del 30 de setembre) i davant d’un PP que encortatjava als espanyols a desfogar-se, van organitzar un "sopar de pressió" per a Artur Mas on li deixarien clar que calia acabar. Calia tirar pel dret, aconseguit l’estatut que fós al preu que fos, calmar els ànims encesos dels compradors espanyols, tornar les aigües al seu lloc, aconseguir ‘un govern previsible’, acabar amb tot el que olorés a polítiques d’esquerres i, sobretot, foragitar aquells que no es deixen comprar amb maletins (ERC). Els grans (grans per volum de negoci, no pas per la grandesa dels seus valors) empresaris han fet una gran OPA a CiU i han guanyat, tot marcant l’agenda dels polítics del país.

Dos dies després, reunió secreta amb Zapatero, i el dissabte 21, foto oficial a Moncloa amb un Duran i Lleida més que empipat (més per un atac de banyes real que per cap altra cosa, doncs es va assabentar de tot plegat la matinada anterior).

En només quatre dies: el país venut, els catalans traicionats, el Parlament vexat, el President humiliat, el govern tocat de mort i la sociovergència com a únic futur possible.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.