Els comptes d’Esquerra

Donacions anònimes, clau de volta de la corrupció política.

SÓN
IMMORALS. Aquests dies l’únic partit que no rep donacions anònimes de
persones o empreses (i per tant no s’ha de comprometre a res amb ningú
més que els seus electors) ha patit una sèrie d’atacs mediàtics i
interessats.
ERC evita aquestes donacions, que considera un forat
comptable contrari a la transparència, cobrant una taxa als seus
càrrecs electes i de lliure disposició des de l’entrada en vigor de la
seva Carta Finançera l’any 98.

Ara, però, salta la polèmica
perquè no se li hauria renovat un contracte a alguns d’aquests alts
càrrecs a causa d’aquesta falta de pagament, i de cartes signades per un
responsable del partit, Xavier Vendrell, on es demana fer
efectiu el pagament d’acord amb les condicions de la Carta Finançera.

Aquest "tornado mediàtic" és un cúmul d’interessos, interessos que passen per
intentar "com sigui" fer quedar malament ERC davant la ciutadania, tot i que de fet n’aconsegueixen l’efecte contrari doncs aquesta valora el fet diferencial respecte les donacions. És
ben curiós que hagi estat instigada des del propi tripartit (ICV),
impulsada pel partit del president (PSC) i culminada en "escàndol
d’extorsió" pel líder de l’oposició (CiU)… i enmig del debat de
l’Estatut (o ja li podem dir de l’Estatutet) on ERC s’està negant a
votar-hi a favor i a abandonar el govern, que és el que li insten a fer
dia sí i dia també justament des d’aquests partits.

[@more@]

En primer lloc, Esquerra Republicana ha rebutjat en nombroses ocasions el sistema de donacions anònimes, n’ha denunciat les conseqüències que han arribat a tenir aquestes en anteriors governs i ha fet propostes
per repensar el model de finançament dels partits polítics. No se li
escapa a ningú que aquestes donacions anònimes, que no ténen cap
control fiscalitzador, poden haver donat lloc a concessions
administratives com a moneda de canvi ho sàpiga o no la justícia. Són
la pedra angular d’un sistema corrupte i pudent amb partits atrapats
pel talonari. Oi que recordem l’assumpte mai clarificat dels 3%? Doncs
si volem una societat democràtica, participativa i transparem hem de
començar per netejar els vidres de casa… així que si cal que figurin
públicament els noms de les persones físiques o jurídiques que aporten
diners a una entitat política, ho hauran de fer.

L’origen
de la polèmica rau en les cartes que el Secretari d’Organització d’ERC,
Xavier Vendrell, hauria enviat a càrrecs de lliure designació nomenats
per les conselleries d’ERC, però per error també enviades a d’altres no
nomenats per cap conseller republicà i per tant desconeixedors de les
obligacions que implica el seu nomenament segons l’esmentada Carta Finançera.
En aquestes cartes s’exigia que es fes efectiu el pagament d’alguns
d’aquests càrrecs que encara no havien fet l’aportació que marca la
Carta (entre un 4 i un 25% del sou o de l’ampliació del sou si es
tracta d’una promoció interna). La filtració d’una d’elles és la que ha
provocat l’enrenou.

L’origen portes endintre de tot això
han estat tres càrrecs de lliure disposició (cal repetir el terme, no
sigui que hi hagin confusions) de la secretaria General de Joventut (en
mans de Presidència, departament del conseller Bargalló) que en no
haver-los renovat el contracte van estar disposats a muntar-la ben
grossa. Aquests es van posar contacte amb un conegut seu, regidor
d’ICV-EPM que, ressentit amb ERC per altres motius econòmics i personals,
a la seva vegada ho va trasladar a Dolors Camats, la portaveu del
partit. És a dir, que el que es va voler vendre com a amenaçes i
acomiadaments no han estat pas això.

Hem vist un bon allau de reaccions. Apart dels titulars interessats, trobàrem el mateix Saura tirant pedres contra el seu propi Govern, en Puigcercós orgullós de gaudir d’un finançament transparent, Felip Puig s’aventura i s’enfila acusant ERC de coaccions, d’extorsió i n’arriba a demanar responsabilitats polítiques, Artur Mas demanant l’actuació de la fiscalia, Daniel Sirera (aquest és de la sucursal a Catalunya del PP) dient que ERC té actituds mafioses, i el TSJC finalment obrint diligències per aclarir-ho. Val a dir que dubto que cap partit acabi denunciant-ne altre, almenys directament.

Ara és en mans de la justícia, però cal recordar que ICV té un
sistema financer similar (que no exclou donacions anònimes però que es
nodreix de càrrecs electes i de lliure designació), que la resta de
partits també exigeixen aportacions com a mínim als seus electes (el
PSC no vol respondre
quan se li pregunta si els seus càrrecs de confiança també fan
aportacions) i que l’assumpte de les donacions anònimes pot arribar a
proporcions bíbliques (CiU en va treure 4,1
milions d’euros només l’any 2002). I cal remarcar que el gran absent en
el "tornado mediàtic del finançament dels partits" ha estat UDC, que pateix greus problemes econòmics
des de la seva sortida de la Generalitat, i que el Cas Turisme ha estat
un dels processos judicials més importants que s’han fet contra un
partit polític per finançament il·legal.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.