Carretero no ha mentit pas

Governar i fer ús dels drets d’expressió i opinió: Zapatero és "un espanyolista demagog"

Socialistes i convergents volen "linxar" el Conseller Carretero, que al cap i a la fi, no ha dit pas cap mentida, cap barbaritat ni res allunyat del que durant tota la seva trajectòria política ha dit i ha fet. Una reacció sociovergent totalment hostil contra ERC i el Conseller on s’esgrimeix una falsa moral flagrant i uns interessos estratègics de cara al Referèndum.

[@more@]Joan Carretero, Conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, ha
responsabilitzat directament al president espanyol del "desastre" de l’Estatut
català en una entrevista que li va fer La Vanguardia divendres passat (en podeu trobar
quatre ratlles a El Mundo).
Ha deixat palès que ZP va "enredar" als catalans quan va proclamar
als quatre vents allò de que aprovaria l’Estatut que aprovés el nostre
Parlament, a més de que "s’esperava que fós un espanyolista
intel·ligent i al final només ha estat un espanyolista demagog". També
ha remarcat que fins i tot Maragall "no en té prou" amb el terme
‘nacionalitat’, i que el PSC juga un paper de "la triste figura" a les
negociacions (un partit que al Parlament diu una cosa i a Madrid en diu
una altra, cosa que ha qualificat com a "esquizofrènia").

Però la
guinda més brillant d’aquesta entrevista no ha estat sobre l’Estatut,
sino contra el fet que "a Catalunya hi ha massa gent que viu al voltant
del Govern des de fa molts anys" i que, al seu parer "és tota una casta
privilegiada de personatges que viuen de l’assessorament, l’estudi i
l’informe"
. Ja tocava que es posés de relleu que a la Generalitat calen reformes de base i que mantenint asessors deixem de fer polítiques socials i en favor de l’economia productiva.

Finalment Carretero s’ha hagut de veure amb Maragall (que prèviament l’havia advertit), acompanyat de’n Carod (el qual ja l’havia defensat), i aclarir-li que no volia alterar el respecte institucional, sabent-li greu, doncs no ha tingut voluntat d’ofendre, tot i no
faltar-li raó ni raonament. Puigcercós, també assitent a la reunió amb el president, ha demanat
que el respecte institucional també sigui des del Govern espanyol cap
al de Catalunya. Defensant també a Carretero diu que aquest "no ha
volgut faltar el respecte institucional" a l’hora que aclareix que
Maragall ha quedat "satisfet" amb l’aclariment. No obstant la llavor ja l’ha sembrada i els
que ha criticat un dels consellers més íntegres del Govern han quedat
flagrantment retratats.

D’una banda és curiós com el socialista
Miquel Iceta, polític bocamoll on n’hi hagin, llença primer les pedres
mitjançant el seu bloc però es calla el que li interessa. D’altra, CiU
ha aprofitat que un membre del govern s’expressa sense embuts per
carregar contra tot el tripartit. Ho trobo d’un multimoralisme
indignant, doncs a una democràcia sana no s’ha de criminalitzar ningú
per opinar diferent
, encara que formi part d’un Govern… recordem que
els governs estan formats per diverses persones i els drets d’expressió
i opinió son aplicables a totes elles. Això no estava afectant en absolut l’acció de Govern, i per tant no hi hauria d’haver res a dir.

Gràcies a que Maragall
encara té cert sentit democràtic i necessita desesperadament ERC per
poder mantenir-se al càrrec i sobreviure políticament, la tempesta ha
passat. No obstant amenaçava de tronar més fort: Segons el Busot,
Maragall hauria rebut ordres de Zapatero de treure d’enmig en Carretero
com abans havia fet injustament amb Carod. És encara més greu si pensem que ha d’ésser Carretero l’encarregat de la campanya institucional que ha d’estimular la participació al Referèndum de l’Estatut, tema pel que el Govern està i probablement seguirà dividit; a ningú se li escapa que foragitar aquest Conseller hauria portat a una campanya institucional afavoridora del SI, i per tant socialistes i convergents ténen molt a guanyar si a Carretero el fan plegar. El fonamentalisme espanyol
no té límits, com tampoc els té el revanxisme convergent… i més que
ens n’haurem de sorprendre.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 comentaris a l'entrada: Carretero no ha mentit pas

  1. kasmasnou diu:

    Carretero: “Zapatero és el principal culpable d’aquest immens desastre de l’Estatut”
    Barcelona · 20/03/2006

    El conseller de Governació de la Generalitat, Joan Carretero en una entrevista al diari la Vanguardia d’ahir,ha parlat de les postures dels presidents Zapatero i Maragall i del no a l’Estatut d’ERC. Pel conseller, ara mateix no es compleixen les condicions per votar si a l’Estatut i caldria que es canviés l’articulat com a condició per canviar el sentit del seu vot: “Per mi, el més important és l’articulat. Aquest ha de començar: Catalunya és una nació. Punt i apart. Si posa això jo hi voto a favor…Perquè, tot i que es parla molt del sistema de finançament, el més important és que et defineixin com una nació, ja que d’aquesta definició se’n deriven moltes coses”.

    A més el conseller està convençut que la militància del seu partit també està pel no: “Encara no conec a cap militant de base que tingui dubtes. El 100% de la militància s’està pronunciant pel no i la història d’ERC demostra que els seus militants són molt aficionats a canviar als seus dirigents quan aquests fan alguna cosa que no els agrada.”

    Carretero, s’ha referit també al paper dels socialistes en el procés estatutari: “El paper del PSC és el de la “trista figura”. Un partit que en número de vots és el major de Catalunya, pràcticament ha desaparegut. Amb l’aeroport, el dimecres, els representants del PSC del Congrés van votar no i els del PSC al Parlament van votar si. És la esquizofrènia total.” “El president Maragall, ha dit que amb nacionalitat no en té prou. El president està en la nostra línia..” En canvi amb Zapatero s’ha mostrat molt crític: “És el principal culpable d’aquest immens desastre. Jo esperava que fos un espanyolista intelligent i al final ha resultat ser un espanyol demagog”.

    Pel que fa al futur del tripartit Carretero s’ha mostrat partidari de la continuïtat del mateix sigui quin sigui el vot dels membres de la coalició en referència a la reforma estatutària.: “si el referèndum fos sobre la independència de Catalunya, nosaltres votaríem segur que sí i és possible que els nostres socis votessin que no, i no ens enfadaríem per aquesta raó.” Al que ha afegit: “No volem que facin fóra ningú, ni fer fóra nosaltres a ningú. Als nostres companys ja els va bé amb aquest Estatut i a nosaltres no, però podem fer més coses junts.” En referència a la feina que s’està fent i es continuarà fent, ha parlat del Pacte del Tinell i ha posat com a exemple de cohesió la firma del Pacte Nacional per l’Educació amb el que tots els membres del govern hi estan d’acord. Finalment i pel que fa al futur d’Esquerra a les urnes Carretero s’ha mostrat optimista: “El nostre millor aval és la coherència.

    Calculo que a Catalunya hi ha un milió de persones que ja tenen clar que volen la independència i ham d’aconseguir que ens votin. A partir d’aquí, haurem de créixer en altres capes de la societat.”

  2. ronals diu:

    El que ha dit el conseller Carretero i molt més ho pensa molt gent. Segurament que Maragall també. Però, quan els amos de Madrid diuen que s’ha de fer tal cosa (sigui fer plegar en Carod o fer plegar en Carretero o el que sigui), no hi ha d’allò per plantar cara. Ja ho he escrit diverses vegades, la solució: que la part nacionalista catalanista o com en vulguin dir del PSC se separi de la disciplina del PSOE espanyol i els seus acòlits a Catalunya.

  3. Això del PSC és kafkià; suposo que deuen riure per dins tot pensant “amb lo impresentables que sóm i encara hi ha gent que ens vota!”. I el Maragall amenaçant els qui aguanten el seu govern! Quina colla!

  4. kasmasnou diu:

    Home, ja convé un PSC presidit per Maragall i amb alguns catalanistes al capdavant, tot i la rèmora d’Icetes, Montillas, i altra fauna.

    Ells sempre tindran clar que el poder real és a Madrit i maldaran per fer-hi carrera allà, tot procurant no enfadar els germans grans. Però això és millor que un partit socialista gran que compti amb una bossa important d’electors incondicionals i amb un discurs massa espanyolista.

    De fet l’arrencada del ‘Boadellapartiet’ és una bona oportunitat per netejar l’espanyolisme radical de ca’ls sociates i treure’n un pessic de la sucursal pepera d’açí. No els auguro més de 70.000 vots que els permetin entrar al Parlament, però si en tindran prous com per debilitar l’espanyolisme polític.

  5. kasmasnou diu:

    I per cert, gràcies ronals i Sir William Temple per llegir-me.

    una salutació

  6. Jacme diu:

    La veritat és que friso per a que arriben les eleccions i vore què passa amb el ‘Boadellapartiet’… I lo del PSC té massa noms per posar-los tots aquí (el Bono pot dir lo que vulga, però lo Carretero xitón!) Quin país de capats lo nostre!

  7. kasmasnou diu:

    De fet el ‘Boadellapartiet’ no tindrà gaires oportunitats més de fer-se un espai polític si no és d’aquí a les promeres eleccions al Parlament.

    Salutacions, company.

Els comentaris estan tancats.