El Prat no es cedirà

Tampoc som un aeroport. Catalunya no
s’enlairarà.
L’última hora de les negociacions de l’Estatut dónen fè de
la ingenuitat de CiU, fent un pacte deixant masses cordes fluixes, cordes
importants (llegeixi’s Aeroport del Prat). Mala sort, van encarregar unes
llenties i els hi han servit sense caldo.
Ni tan sols el "conat d’incendi" forçat del PSC (que de cop i
volta ha aparegut d’entre els escons del PSOE per votar a favor del traspàs i
corrents ha tornat a amagar-s’hi) ha impulsat la iniciativa, doncs
l’espanyolisme dur del PPSOE ho ha blocat. Tot perquè IBERIA segueixi
emborsant-se milions d’€uros gràcies a les exclusivitats de Barajas, centre per
on has de passar per fer la majoria dels vols internacionals.
També ha reaparegut un exhaust Maragall, que ha tingut la
força de recriminar a Artur Mas el "pacte de Moncloa" respecte a l’Estatut,
qualificant-lo de "forçat, dubtós i un pèl
precipitat".

[@more@]

Ja en hores baixes dels tràmits a la
Comissió, el PSOE ha arribat a la conclusió de que serà millor deixar el tema de
ports i aeroports per a una llei estatal, doncs per un cop (valdrà de
precedent?) s’ha trobat amb un QUADRIPARTIT CATALÀ UNIT. Quelcom que celebrar i
també per lamentar, doncs ara resten, només, les engrunes
estatutàries.
Els socialistes han estat obstinats en
bloquejar una possible majoria no-estatal al consorci d’administracions que
hauria de gestionar l’Aeroport del Prat, bastió del nostre dinamisme comercial
metropolità. I es que els espanyols coneixen l’empenta catalana i saben que
farem mans i mànigues perquè El Prat sigui un aeroport més competitiu i no hagi
de passar per Madrid-Barajas a l’hora de fer la majoria de grans trajectes,
doncs companyies com Ibèria es beneficien moltíssim d’aquest sobrecost que
suposa l’escala madrilenya (un altre peatge que Espanya imposa als catalans). Em
recorda allò d’anar de Barcelona a Brusel·les passant per Madrid, respecte a la
representació de Catalunya a la UE.

Mentre Barajas s’ha emportat quantitats
ingents de fons provinents de l’Estat, el nostre aeroport amb prou feines ha
pogut rebre els últims anys els fons necessaris per la tercera pista
(operativament, només dues son actives, doncs la transversal comporta
complicacios d’ús simultani amb les altres), la nova torre de control (molt
disseny i poca visibilitat per poder controlar res, doncs han hagut de fer-ne
dues d’auxiliars), i la quarta terminal (inaugurarem, si tot va bé, el 2008,
aquesta
magnífica obra de Ricard Bofill).
Tot això sense comptar les
complicacions de l’emplaçament, tot bordejant estanys d’alt valor mediambiental,
i proper a zones urbanitzades que s’han vist afectades per l’increment
d’activitat de l’aeroport (i en qualsevol cas l’aeroport ja hi era quan hi van
anar a viure). Al final acabarem alliberant el Delta del Llobregat i farem un
Aeroport com cal damunt del mar, sobre pilons, ja que tot i ser una opció cara,
seria la més sostenible, a més de no limitar-ne l’expansió si mai ho hem de
necessitar… així que prenguem-ne nota.
També hem assistit a la represa de la
típica subtensió entre socialistes i convergents a Catalunya. Un Maragall sortit
de l’armari ha proclamat que el pacte Mas-ZP ha estat massa forçat,
qüestionant-lo completament, a més, li ha retret al líder dels convergents que
no hagués estat capaç d’obtenir el reconeixement nacional de Catalunya. Mas, com
no, ha fet servir el comodí de la temporada, el "no va más", que no "s’ha pogut"
fer més… potser tampoc s’ha volgut. Potser el sopar del gran convergent amb
els grans empresaris catalans (no gaire catalanistes, per cert, com el sr.Lara,
i parlo amb coneixement de causa doncs tracto diàriament l’empresa d’aquest
home).
També li ha dit, Mas a
Maragall, que el president no s’ha implicat prou en el procés de negociació, i
això és cert.
De tota manera, aquests dos homes han
enterrat un quadripartit del 30 de Setembre en el que no hi han cregut mai, per
molts retrets mutus que es facin, son igual de culpables de la lapidació del
nostre futur.
Actualització: Just 24 hores després, els socialistes retornen
fugaçment al bàndol espanyolista per aprovar l’eliminació de l’Estatut de la
referència al traspàs d’infrastructures, amb l’objectiu de recolzar el
centralisme del PSOE. Aquesta retallada s’ha aprovat amb els vots de socialistes
i PP, mentre que ERC, CiU i ICV hi han votat en contra. Total, que la qüestió
queda apartada del debat de l’Estatut i s’haurà de tornar a negociar
apart.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El Prat no es cedirà

  1. Amb aquesta classe política que només pensa en conservar la cadira o recuperar-la no anirem enlloc. Caldrà una nova generació de polítics; espero que aquest trist espectacle serveixi per alguna cosa.

Els comentaris estan tancats.