Diferents opcions dins un Govern

Insòlit?

Nombrosos columnistes de diaris de gran tirada (d’aquells als quals la manifestació nacional del 18F els va deixar sorpresos i bocabadats) pressionen ERC perquè doni suport a l’Estatut Retallat
o abandoni el Govern. Pressions que vénen, també, tant de
l’espanyolisme socialista latent a PSC i PSOE com dels primers
interessats en una crisi de govern i posterios eleccions, CiU.

[@more@]

A tall d’exemple, mirem cap al Nord: Suècia, any 2003, Referèndum sobre l’adopció de l’€uro, participació del 80% i resultat negatiu amb un 56’1%.

A
la sana democràcia sueca podem trobar un exemple útil per evitar caure
en el parany al que es vol fer caure a Esquerra. Al referèndum sobre
l’euro, el Govern del primer ministre Göran Persson es va trobar
dividit, com dividit estava també el coixí parlamentari que lidonava
suport al Riksdag (el gran partit del primer ministre, Socialdemokraterna, l’excomunista Vänsterpartiet i el verd Miljöpartiet).


senyors, ministres d’un mateix partit fent campanya uns pel SI i altres
pel NO, un primer ministre Göran Persson a favor contra el rebuig que
propugnava la líder parlamentària del seu partit Britta Lejon. Oi que
sembla paradigmàtic? Doncs ni el Govern es va trencar ni la oposició va
criminalitzar la pluralitat d’opinions. Democràcia en estat pur.

Amb
un precedent com aquest, ningú pot exigir a ERC una sortida del Govern
"per lògica" o "per ser conseqüent". Si ho volen, que diguin que ho fan
perquè no l’han volgut mai al govern, perquè socialistes i convergents
han trobat prous ponts de diàleg com per fer una bona entesa. És
legitim demanar-ho, però no ho és voler donar lliçons.

Qui incompleix el Tinell?

Primer, recordem què hi diu respecte a la reforma de l’Estatut i el procés que s’hi podia preveure:

1.2.- Actuacions en cas d’obstaculització o bloqueig del procés

En cas de dilació indeguda en la
tramitació, no presa en consideració, impugnació o inadequació
substantiva del resultat final respecte a la proposta aprovada al
Parlament de Catalunya que representin una obstaculització o bloqueig
del procés, la ciutadania catalana serà cridada a pronunciar-se,
mitjançant el procediment de consulta general que s’estimi més adient
en aquella circumstància,sobre la seva adhesió al text estatutari
aprovat pel Parlament.

En tot cas, el Govern i les forces polítiques incorporades a
l’Acord Nacional, emprendran totes les iniciatives jurisdiccionals,
legislatives i polítiques que condueixin a fer respectar la voluntat
expressada pel Parlamentde Catalunya.

Doncs
bé, el mateix pacte del Tinell exigia a les forçes polítiques signants
que s’havien de comprometre a fer respectar la proposta del Parlament
(és a dir, l’Estatut del 30 de Setembre, aprovat pel 90%), i és evident
quesocialistes i iniciativa no només no ho han fet sino que han
consentit en la desnaturalització d’aquesta proposta d’estatut.

Això,
unit en que la sociovergència no es va creure mai això del quadripartit
i de la defensa conjunta del text a Madrit, ens ha dut a la situació
actual: estatut retalladíssim, estancament nacional i finançer, pèrdua
de confiança en els nostres representants electes, i tota una generació
que se sent hipotecada
. Oi que no ho hem fet bé?

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.