L’Estatut que quedarà… un pas endevant o endarrere?

L’Estatut que quedarà… un pas endevant o endarrere?

Molt s’escriu aquests dies sobre l’Estatut que ‘ens han’ aprovat els
socialistes i els convergents. Majoritàriament en contra, per cert.
Potser les raons són prou potents:

[@more@]

La renúncia a
anomenar-nos com volem.
En això estem com amb l’estatut del 78. Com és
que Madrid diu el que han d’ésser els catalans i un partit nacionalista
(català) consenteix i enterra la nació catalana?

La renúncia a
la sobirania fiscal.
S’accepta altra vegada el trist ‘café para todos’
amb alguns canvis. Això si, el secretari d’estat d’Hisenda ja ha
anunciat que no ingressarem més diners.

La renúncia a
participar a les institucions de la UE
com a administració subestatal,
mentre que Escòcia o Baviera poden fins i tot representar directament
els seus interessos.

La ‘boirosa promesa’ de compensar el déficit
d’inversió en infraestructures en set anys, fent que la inversió
estatal sigui igual al PIB català. això no redueix el dèficit fiscal ni
de lluny, a més que les promeses de’n ZP son paper mullat i el PP dubto
que les vulgui mantenir.

Acabem igual. Ni bilateralitat ni dignitat nacional ni justícia fiscal,
per això no calia fer-nos un Estatut nou, amb el del 78 podíem anar
tirant fins i tot millor. Només un detall: hem hagut d’aguantar dos
anys d’insults per part de l’espanyolisme nacionalista, que evidentment
ni ens coneix ni ens vol conèixer.

L’Estatut del 30 de
Setembre, aprovat pel nostre Parlament, sí que podria haver estat una
bona eina.
Però amb la mutilació que li han fet socialistes i
convergents (la sociovergència, que es comença a sentir dir) em resulta
del tot inacceptable. No és un estatut digne del nostre país ni per
contingut ni per les formes d’aprovar-lo, Catalunya mereix molt més.


Queda clar que si això és el que se’ns presenta al referèndum, votaré NO.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.